Carregant... (0%)

No et perdràs mai, si tens un bon mapa

07 juny 2016

Per Lidia Cancelos, assessora Digital-Text, zona Centre.

Ja se sap que els mapes conceptuals són una eina gràfica per organitzar i representar el coneixement, que incrementen i faciliten la comprensió. Es poden utilitzar de diverses maneres, però també poden servir com a estratègia per promoure un aprenentatge més significatiu.

Normalment el mapa conceptual s’utilitza com a recurs pedagògic –ja elaborat o inclòs en un llibre de text, de manera que els estudiants només n’han d’interpretar el contingut– o com a recurs de referència, reprenent-lo en algun moment. En aquest sentit, els docents l’utilitzen per a la planificació o presentació d’un tema, com a tècnica per sintetitzar els continguts, etc.

En el nostre projecte Tangram incloem mapes conceptuals que poden servir per aquests tipus d’usos, però també com a estratègia activa d’aprenentatge, per revelar els coneixements previs o com a activitat d’integració havent presentat el tema. Per a això aprofitem la funció del Tangram d’edició i personalització del llibre. Vegem com:

  1. Configura un llibre nou amb el mapa conceptual de la unitat ocult als alumnes. Mira com pots ocultar-lo aquí.
  2. Presenta als alumnes una llista no ordenada de conceptes i proposa’ls que hi construeixin un mapa conceptual. Hauran de seleccionar quins conceptes formaran part del mapa conceptual i quins no, les relacions entre els conceptes, etc. Hi ha moltes eines TIC que ens poden servir per a aquesta tasca, com el Mind42, el Popplet o el Creatly. Una altra opció és crear-los en grup per fomentar l’aprenentatge i la construcció de coneixements i significats de manera col·laborativa.
  3. Activa el mapa conceptual de la unitat i compara’l amb els que han creat els alumnes.

Quan els alumnes construeixen els seus propis mapes apliquen un aprenentatge significatiu. A més, les relacions que es generen en els estudiants en elaborar els mapes conceptuals són molt més riques que les que sorgeixen de la mera interpretació d’un mapa ja creat.

Els mapes també es poden utilitzar com a instrument d’avaluació dels aprenentatges, ja que a més d’organitzar coneixements, implica la posada en pràctica de diverses activitats de pensament: comparació, anàlisi, classificació, formulació d’hipòtesis, presa de decisions, etc. Els aspectes possibles que s’han d’avaluar poden ser l’estructura correcta i les proposicions veritables, el nivell de competències obtingut, la socialització del mapa i el suport davant els comentaris dels companys, la participació en les discussions i el treball col·laboratiu.

En conclusió, l’ús del mapa conceptual dinamitza el desenvolupament cognitiu en el procés d’aprenentatge i desenvolupa competències difícils d’assolir d’una altra manera, i és una estratègia estupenda per a l’aprenentatge col·laboratiu, a més de permetre comprovar el desenvolupament de competències i la consecució dels objectius curriculars.

Si en vols saber més, Martín Pinos ens dóna exemples i claus d’ús de mapes conceptuals a Eduland, la comunitat en línia de docents innovadors.